Dormir a casa d’algú que no coneixes, comprar una bicicleta a una persona amb qui no has parlat mai, reservar un allotjament a través d’una aplicació… Fa uns anys, probablement t’ho hauries pensat dues vegades. Avui, serveis com Airbnb o Wallapop han aconseguit que relacionar-nos amb desconeguts a través d’una plataforma formi part de la vida quotidiana.
Amb la mobilitat sorgeix una pregunta semblant: si cada dia hi ha persones que fan un recorregut compatible amb el teu, per què continuar viatjant per separat?
La tecnologia de les aplicacions per compartir cotxe, com Waiis, ja permet trobar aquestes persones, conèixer les condicions del trajecte i organitzar el viatge de manera senzilla. Però queda una qüestió important: estaríem disposats a compartir cotxe amb algú que no coneixem?
Per què ens costa compartir cotxe amb desconeguts?
Sobre el paper, compartir cotxe té sentit. Una persona farà un trajecte i té seients lliures, mentre que una altra s’ha de desplaçar per una ruta similar. Si coincideixen, poden viatjar juntes i compartir les despeses. La dificultat apareix quan pensem com fer-ho realitat.
Com trobo algú que vagi en la meva direcció? Com sé que els seus horaris coincideixen amb els meus? Quant pagaré? I si no em sento còmode viatjant amb algú que no conec?
Per això, la barrera no és només trobar un cotxe. També té a veure amb la confiança, la compatibilitat dels trajectes i la facilitat per organitzar-se.
D’aquesta qüestió en va parlar Paulo Gómez, CEO de Waiis, a «Tot es mou», de 3Cat. La comparació amb Airbnb o Wallapop serveix per entendre el canvi: quan una plataforma facilita la trobada entre persones i aporta informació per organitzar l’experiència, una cosa que abans podia semblar estranya pot començar a convertir-se en una cosa del dia a dia.
Compartir cotxe amb desconeguts: una nova forma de mobilitat
Durant molt de temps, compartir cotxe ha estat lligat a l’entorn més proper. Un company de feina que viu a prop, un amic que estudia a la mateixa universitat o un familiar que fa habitualment el mateix recorregut.
El problema d’aquest model és evident: les possibilitats depenen de qui coneixem. Si cap d’aquestes persones fa un trajecte semblant al nostre, compartir cotxe deixa de ser una opció, encara que hi pugui haver moltes altres persones fent una ruta similar.
Les plataformes digitals permeten canviar aquesta lògica. En lloc de partir del nostre cercle de contactes, podem partir d’una necessitat concreta: un origen, una destinació i un horari.
Això obre la porta a una manera diferent d’entendre el cotxe compartit. Les persones que comparteixen un trajecte no necessiten tenir una relació prèvia ni pertànyer al mateix entorn. Poden no conèixer-se i, tot i així, tenir una necessitat de mobilitat en comú.
És un canvi semblant al que s’ha produït en altres serveis digitals: la tecnologia no crea necessàriament una necessitat nova, sinó que facilita que persones que ja tenen necessitats compatibles es puguin trobar.
En el cas de la mobilitat, aquesta coincidència pot ser especialment rellevant perquè molts desplaçaments es repeteixen. Cada dia hi ha persones que recorren distàncies similars per arribar a la feina, a la universitat o a altres llocs habituals.
El repte és aconseguir que descobrir aquestes coincidències sigui prou senzill perquè compartir cotxe deixi de dependre de la casualitat o del cercle de persones que coneixem. Trobar gent per compartir cotxe és, de fet, una de les principals qüestions a l’hora de plantejar-se el cotxe compartit.
Com pot la tecnologia generar confiança a l’hora de compartir cotxe?
Quan interactuem amb algú que no coneixem, necessitem certa informació per decidir si volem fer-ho. A les plataformes digitals, aquesta informació pot formar part de la mateixa experiència i ajudar a reduir la incertesa.
Això és el que ha passat en altres àmbits. Airbnb permet conèixer les característiques d’un allotjament i consultar informació sobre qui l’ofereix abans de reservar. Wallapop, per la seva banda, facilita l’intercanvi entre persones que no s’han de conèixer prèviament. En tots dos casos, la plataforma aporta un context que abans no existia.
En la mobilitat pot passar una cosa semblant. Compartir cotxe amb desconeguts requereix generar un mínim de confiança, i la tecnologia hi pot contribuir proporcionant informació sobre les persones i sobre el mateix desplaçament.
Waiis utilitza eines com la verificació d’identitat i la informació associada al trajecte per aportar més context abans de compartir un viatge. La tecnologia no elimina la necessitat de confiar en l’altra persona ni garanteix que dos desconeguts se sentiran còmodes des del primer moment, però pot reduir part de la incertesa i estructurar l’experiència.
Així, la confiança deixa de dependre només de conèixer prèviament la persona. També es pot construir a partir de la informació disponible i de les eines que ofereix la plataforma.
Pot convertir-se el cotxe compartit en una cosa habitual?
Que compartir cotxe amb desconeguts sigui possible no vol dir que es convertirà automàticament en una cosa habitual. Com passa amb qualsevol canvi de comportament, hi ha barreres relacionades amb el costum, la confiança o la percepció que tenim d’aquesta experiència. Tanmateix, els hàbits també canvien quan una nova manera de fer les coses aconsegueix encaixar en la nostra vida quotidiana.
Fa uns anys, potser ens hauria semblat estrany reservar una habitació a casa d’una persona que no coneixíem o comprar alguna cosa a algú que no havíem vist mai. Avui, per a moltes persones, aquestes interaccions formen part del seu dia a dia.
El cotxe compartit pot viure un procés semblant. La qüestió no és si totes les persones acabaran compartint cotxe, sinó si fer-ho amb algú que no coneixem es pot arribar a percebre com una opció normal quan hi ha una coincidència real de trajectes.
WAIIS i el futur del cotxe compartit
Aquesta és precisament la idea que hi ha darrere de la proposta de Waiis: facilitar que persones que fan desplaçaments compatibles puguin coincidir, encara que no formin part del mateix cercle. L’objectiu no és convertir tots els desplaçaments en viatges compartits, sinó fer que aquesta possibilitat existeixi quan té sentit.
Així, un trajecte que una persona ja havia de fer pot convertir-se també en una oportunitat perquè una altra arribi a la seva destinació. I un seient que normalment viatjaria buit pot formar part d’una experiència compartida.
En aquest context, WAIIS se situa dins d’una tendència més àmplia: la mobilitat col·laborativa i la recerca de noves maneres d’aprofitar els recursos i connectar necessitats que ja existeixen.
Potser compartir cotxe amb desconeguts encara no és una cosa quotidiana per a tothom. Però, igual que ha passat amb altres maneres de relacionar-nos a través de la tecnologia, el que avui ens pot semblar poc habitual pot convertir-se en una opció més quan l’experiència és senzilla, hi ha prou confiança i els trajectes encaixen de veritat.
Potser també t’interessa
En el cotxe compartit, em cobreix l’assegurança en cas d’accident?
Compartir cotxe genera dubtes sobre la cobertura de l’assegurança, sobretot si hi ha un accident durant el trajecte. En aquest article repassem què cobreix l’assegurança obligatòria, què passa amb els passatgers i conductors i què convé fer en cas de sinistre.
És segur compartir cotxe a WAIIS?
Descobreix com funciona la seguretat a WAIIS: verificació d’identitat amb Tecalis, comprovació del carnet, opció només per a dones i seguiment en temps real.
